divendres, 6 de febrer del 2015

Blogs i Webs

Aquesta setmana l'entrada tracta sobre Blogs i pàgines web!
He de confessar que la nostra etapa Twitter m'ha anat molt bé per recopilar pàgines, que possiblement no hauria trobat. Abans de començar aquest màster no hauria imaginat que hi hauria tantes planes sobre la Educació i he de dir que estic molt contenta d'haver vist que hi ha, encara, moltes coses per descobrir com a futura docent. Començant per recursos i metodologia, seguint per interpretacions del curriculum, fins tractats de psicologia per entendre millor els alumnes.



Com a futura docent, considero que és molt important l'Educació Oberta (en l'entrada anterior vaig explicar la meva ambigua opinió al respecte), entre d'altres coses, per fomentar l'us de la xarxa entre els nostres alumnes. Crec que és molt important que crein un PLE ampli, sòlid i estable que els ajudi a trobar la informació que necessitin (quan la necessitin), que puguin crear continguts en pàgines segures que no vulnerin els seus drets ni la seva privacitat.

A vegades és difícil trobar la informació que un vol!
Font: https://flic.kr/p/anyLkn
Retornant al tema d'aquesta entrada... Voldria comentar que gran part dels blogs del gadget que tinc en aquest blog són companys de classe. Ha estat enriquidor per al meu propi aprenentatge llegir les seves aportacions per acabar de construir el meu coneixement. Tot i així no són els únics blogs que segueixo!
Una joia que vaig trobar fa no gaire (i que em va ajudar molt a construir la UD de Metodologia) és http://profesor10demates.blogspot.com.es/ Hi he trobat molts exercicis de química que m'aniran de perles a l'hora de donar classes, a més, expliquen la teoria d'una forma molt entenedora, i en la mesura possible, poc abstracta.
També segueixo a http://labovirtual.blogspot.com.es Concretament la secció de Química, però, en general és un blog molt complet amb molts recursos interactius que poden ser un bon complement per una classe de Química. Lògicament, tampoc podia faltar dins la meva llista de #must el blog d'en Jordi Adell, s'ha d'estar ben informat de les novetats en educació i les noves tendències.

Respectes les pàgines web, en tinc de caire molt divers. Moltes són de recursos generals i TIC com Educa con TIC, Tiching i Justifica tu Respuesta, entre d'altres.
La majoria, però, són enfocades més al meu àmbit, la docència de Química. Donat que el tipus de classe que jo vaig rebre era magistral (massa tradicional), necessito recursos que m'ajudin a crear classes més dinàmiques i sobretot, creatives. Què hi ha més creatiu que una reacció química?


Així que algunes de les pàgines que miro són sovint per estar informada de les novetats "químiques" són:
Educalab.es, Quimitube, Recerca en Acció(.cat, d'uns gironins que fan uns vídeos de reaccions químiques, molt divulgatius i fàcils d'entendre), Learn Chemistry, entre d'altres.

diumenge, 1 de febrer del 2015

Educació Oberta

En la última sessió de classe se'ns va parlar sobre les llicències i la importància de la Educació Oberta.
Així doncs, tots els alumnes vam entrar a la pàgina de Creative Commons i vam triar la llicència que s'adequava més a les nostres necessitats. He de confessar que em va costar fer la tria, però em va ajudar recordar una de les primeres sessions de Processos i Contextos que va ser molt enriquidora per a mi. Na Gemma, la professora, em va preguntar (i no la vull citar textualment perquè no en record les paraules exactes, però això és el que recordo i vaig entendre) perquè penjar (alguna cosa) a Internet si no volia que ho llegís ningú? La classe va derivar a les xarxes socials i els adolescents: se'ls ha d'educar a que entenguin les repercusions que comporten les seves accions. Els joves han de ser conscients i si s'avergonyeixen de les seves fotos en bikini, per exemple, idò que no les comparteixin amb tothom.
Allò em va fer reflexionar MOLTÍSSIM. Tant, que encara no m'he acabat de posicionar...

Imatge Creative Commons extra de Creative Commons
La llicència que he escollit és una de les menys restrictives. M'he decantat per aquesta llicència per coherència amb el tipus d'informació que comparteixo en aquest blog.

Sota aquesta llicència bàsicament hi imperen dues restriccions o normes. La primera és que qui utilitzi algun fragment del que he escrit em citi. En segon lloc és que ningú s'enriqueixi a costa del que he escrit. Vaja, que el meu blog no és per fer-hi negoci sinó per fer el seguiment d'unes assignatures del màster.
Ara bé, per a la mateixa regla de tres hauria pogut posar la més restrictiva i no ho he fet. Com ja he dit la veritat és que ni tinc una idea clara al respecte pel que fa a aquest tema. Per una part, com a usuària m'agrada poder accedir per tot arreu i no trobar-me límits a l'hora d'obrir documents i llegir. Per a aquest punt les llicències obertes poc restrictives crec que són molt positives però pel que fa a la part que repercuteix al creador, a l'autor, ja no ho tinc tan clar. Si jo creés un document i tingués opció de rebre diners per ell crec que ho preferiria així. Com ja he dit no és el cas d'aquest blog però sí si parlem en aspectes generals. 


Una foto publicada por @laiafontanet el
No sé fins quin punt la llicència oberta mira a favor dels autors. Se suposa que t'han de citar i això és el màxim que un fa, si aprofiten part del que un ha escrit han de dir d'on han extret la font. Això és el mateix que succeeix amb les bibliografies amb documents que no tenen llicència oberta. On és la diferència? En no pagar potser? La veritat és que és un tema que em genera moltes intrigues i m'interessa però que alhora, quant més hi reflexiono més incògnites tinc al respecte. Crec que és interessant i important que la informació circuli i es complementi i per a això inculcar la cultura "en obert" és un camí molt pràctic i que crec que és recomanable. Inculcar la cultura "en obert" però, ha de significar inculcar els valors de no plagiar, de citar, d'observar que les fonts que cites tinguin els permisos adients per a ser citades, etc. Ho veig com una bola de neu que costa avall va baixant baixant baixant i fent-se cada cop, més gran. I així és com crec que ha de ser la llicència oberta, cada cop més circulada i amb una quantitat de material més gran també. 

Al darrere de tot això és quan hi veig després la tasca d'escriptors, d'investigadors que publiquen llibres, d'editorials i de més gent d'aquest sector que no conec gaire. Penso que tal vegada una cosa pot fer competència a l'altra i si es popularitza massa el "creative commons" o la "llicència oberta" pugui malmetre el negoci i el lloc de feina d'aquestes persones. Tal vegada la millor opció seria arribar a una mena d'equilibri entre les dues parts, a aconseguir que una complementi l'altra de manera recíproca: que pugui fer-se un estudi amb material amb llicència oberta exclusivament i que, al mateix temps sigui possible fer un treball semblant amb material tradicional, amb material que surt de les editorials i que, si es desitja, tant un com l'altre pugui complementar-se. Al final la informació és informació i si està ben trobada i està escrita amb seny tota és bona sempre que s'hi actuï de forma responsable. 

Foto extreta de https://flic.kr/p/e8Biky
És a dir, i així ja faig una petita conclusió, tot plegat hauria de poder ser combinable i complementable. Hauria d'inculcar-se més la cultura de les llicències obertes, del compartir per compartir i estar al marge de les grans empreses i tot aquest costat més "indie" de la recerca científica i educativa. A tot això, però, li vull afegir que a hores d'ara no crec que faci gaire ús d'aquestes llicències, més que res perquè la tasca d'investigar i/o escriure, ara mateix no crec que sigui la via que segueixi en un futur proper.

dijous, 15 de gener del 2015

Personal Learning Environtment

Després d'unes vacances de Nadal (que se m'han fet molt curtes) tornem a la càrrega amb el nostre blog de classe! Ara però, ja no és per l'assignatura de Processos i Contextos Educatius, sinó que ara és per al Complement d'Especialitat 2.
En la primera sessió se'ns va parlar de com seria l'assignatura i es va aprofitar per introduir el que era el Personal Learning Environtment (PLE).

Un PLE és un conjunt d'eines, persones i relacions interpersonals que s'empren per al procés d'aprenentatge. Per exemple, podríem parlar que aprenem amb els llibres, les enciclopèdies, etc, també obtenim coneixements parlant i escoltant els mestres, familiars i amistats i aquest aprenentatge es pot donar dins d'una aula, al carrer, en un parc... Aquesta definició s'ha hagut d'actualitzar ja que actualment el nostre contacte amb la tecnologia i la informació virtual ha fet que ens la replantegem una mica i la enfoquem cap a una perspectiva més tecnològica.
Així doncs ara mateix, un PLE és un conjunt d'eines, serveis i aplicacios 2.0 amb les quals aprenem.

Un PLE es pot dividir en tres grans grups principals: Accedir (eines amb les quals llegim i aprenem coneixements), Crear (amb les que creem documents, vídeos, etc) i finalment Compartir (eines que ens serveixen per compartir el que tenim amb els demés usuaris de la xarxa). Tot i que s'han explicat per separat, tots estan interconnectats i parteixen del mateix nexe comú: nosaltres, ja que són les eines que emprem nosaltres per aprendre.

Aquí us presento el meu PLE!


Imatge de creació pròpia
Foto original extreta de: http://goo.gl/PtUV2c
Logos extrets de http://goo.gl/P4eAu5


Normalment, com he dit anteriorment, un PLE es presenta interconnectat partint d'un nexe comú, en aquest casa seria "jo".
Volia ser una mica més creativa i he aprofitat la temàtica del blog (Star Wars) per fer-lo una mica diferent. La meva intenció era que es veiés que es tracta d'un sol Soldat Imperial enfocat en tres perspectives diferents (accedir, crear i compartir que són els tres grups que formen un PLE, per això també hi ha tres tipus de lletra ben diferenciats).

Tal com es va comentar en una de les primeres entrades d'aquest blog, el professor del XXI no pot viure d'esquena a les TIC. Crec que els PLE són una bona forma d'acostar-nos als nostres alumnes i així millorar les possibilitats d'aprenentatge aprofitant les eines que es poden trobar online. Si enfoquem les nostres propostes educatives cap als seus PLE, no només ens acostarem a la seva realitat i als seus interessos personals, sinó que també aconseguirem que l'aprenentatge sigui més significatiu i més satisfactori ja que els podrem motivar més.
Considero que les eines que podria usar més en un futur són Youtube (l'adoro!), blogs (per complementar l'assignatura) i Edmodo (si l'institut no disposa de Moodle propi). Com que no conec massa eines, espero amb ànsia les entrades dels meus companys per aprendre una miqueta més i poder fer, així, classes més dinàmiques en un futur!

dilluns, 1 de desembre del 2014

I això és tot, amics!



Finalment ha arribat el dia en que s'ha acabat l'assignatura de Processos i Contextos Educatius. Han estat unes quantes setmanes de conèixer molts autors que desconeixia (els dissabtes s'han convertit en dies de lectura) i la nostra perspectiva ha canviat i madurat molt.

http://goo.gl/RJLheK
A través d'aquest blog es pot veure com ha variat la nostra forma de pensar, com hem acceptat els canvis que se'ns proposaven i ens obriem a les noves propostes plantejades.
Començava aquesta etapa pensant que la docència era formada per un professor i un llibre de text, i ara he vist que hi ha molts més recursos (i més educatius) a part del llibre de text. A més, he après que la nostra feina va més enllà de proporcionar coneixements, sinó que hem d'educar i escoltar els nostres alumnes, valorar-los i ajudar-los.

Així doncs, sí que puc dir que la meva visió respecte l'educació s'ha ampliat molt més, fins i tot puc dir que ara em motiva molt més que abans. Tot i així, m'han sorgit milers de preguntes i dubtes sobre el paper real del docent a les aules, la importància del currículum o fins i tot si el sistema educatiu millora l'educació o no... Espero que la experiència em doni les respostes, i sinó almenys, que em doni algunes solucions al respecte.

En fi, el que hem après en aquesta assignatura, també són molts recursos per aplicar a les classes. Com ja vaig comentar en la entrada anterior, a l'inici d'aquesta matèria se'ns van presentar Twitter i Instagram. Encara que una de les dues m'ha agradat més que s'altra, trobo que ambdues són unes eines molt útils per a l'aprenentatge significatiu, si s'usen bé, ja que són molt dinàmiques i atractives.

L'últim dia de classe se'ns va parlar de les presentacions amb PechaKucha. He de confessar que tots n'estàrem tremendament entusiasmats, ja que era tot un repte fer una presentació sense gaire text i amb tant poc temps entre diapositiva i diapositiva.
Entre tots vam decidir que la presentació del treball per a l'assignatura de Societat, Família i Educació seria a través d'aquest mètode. Però al final, pràcticament ningú va tenir prou valor per provar-ho. Només ho van provar el grup de n'Alba, en Genaro i els dos Tonis. Va ser una presentació extremadament dinàmica i original, els va quedar tot el discurs quadrat en la diapositiva correcta i va quedar molt bé.

Així doncs, com a conclusió, jo trobo que el que realment he après d'aquesta assignatura és que la principal meta de tot docent és motivar els seus alumnes.
Ja per acabar, en Jordi i jo hem fet aquest PhotoPeach que intenta resumir com ha evolucionat la nostra visió de l'educació.


Nosaltres abans i ara on PhotoPeach