dijous, 15 de gener del 2015

Personal Learning Environtment

Després d'unes vacances de Nadal (que se m'han fet molt curtes) tornem a la càrrega amb el nostre blog de classe! Ara però, ja no és per l'assignatura de Processos i Contextos Educatius, sinó que ara és per al Complement d'Especialitat 2.
En la primera sessió se'ns va parlar de com seria l'assignatura i es va aprofitar per introduir el que era el Personal Learning Environtment (PLE).

Un PLE és un conjunt d'eines, persones i relacions interpersonals que s'empren per al procés d'aprenentatge. Per exemple, podríem parlar que aprenem amb els llibres, les enciclopèdies, etc, també obtenim coneixements parlant i escoltant els mestres, familiars i amistats i aquest aprenentatge es pot donar dins d'una aula, al carrer, en un parc... Aquesta definició s'ha hagut d'actualitzar ja que actualment el nostre contacte amb la tecnologia i la informació virtual ha fet que ens la replantegem una mica i la enfoquem cap a una perspectiva més tecnològica.
Així doncs ara mateix, un PLE és un conjunt d'eines, serveis i aplicacios 2.0 amb les quals aprenem.

Un PLE es pot dividir en tres grans grups principals: Accedir (eines amb les quals llegim i aprenem coneixements), Crear (amb les que creem documents, vídeos, etc) i finalment Compartir (eines que ens serveixen per compartir el que tenim amb els demés usuaris de la xarxa). Tot i que s'han explicat per separat, tots estan interconnectats i parteixen del mateix nexe comú: nosaltres, ja que són les eines que emprem nosaltres per aprendre.

Aquí us presento el meu PLE!


Imatge de creació pròpia
Foto original extreta de: http://goo.gl/PtUV2c
Logos extrets de http://goo.gl/P4eAu5


Normalment, com he dit anteriorment, un PLE es presenta interconnectat partint d'un nexe comú, en aquest casa seria "jo".
Volia ser una mica més creativa i he aprofitat la temàtica del blog (Star Wars) per fer-lo una mica diferent. La meva intenció era que es veiés que es tracta d'un sol Soldat Imperial enfocat en tres perspectives diferents (accedir, crear i compartir que són els tres grups que formen un PLE, per això també hi ha tres tipus de lletra ben diferenciats).

Tal com es va comentar en una de les primeres entrades d'aquest blog, el professor del XXI no pot viure d'esquena a les TIC. Crec que els PLE són una bona forma d'acostar-nos als nostres alumnes i així millorar les possibilitats d'aprenentatge aprofitant les eines que es poden trobar online. Si enfoquem les nostres propostes educatives cap als seus PLE, no només ens acostarem a la seva realitat i als seus interessos personals, sinó que també aconseguirem que l'aprenentatge sigui més significatiu i més satisfactori ja que els podrem motivar més.
Considero que les eines que podria usar més en un futur són Youtube (l'adoro!), blogs (per complementar l'assignatura) i Edmodo (si l'institut no disposa de Moodle propi). Com que no conec massa eines, espero amb ànsia les entrades dels meus companys per aprendre una miqueta més i poder fer, així, classes més dinàmiques en un futur!

dilluns, 1 de desembre del 2014

I això és tot, amics!



Finalment ha arribat el dia en que s'ha acabat l'assignatura de Processos i Contextos Educatius. Han estat unes quantes setmanes de conèixer molts autors que desconeixia (els dissabtes s'han convertit en dies de lectura) i la nostra perspectiva ha canviat i madurat molt.

http://goo.gl/RJLheK
A través d'aquest blog es pot veure com ha variat la nostra forma de pensar, com hem acceptat els canvis que se'ns proposaven i ens obriem a les noves propostes plantejades.
Començava aquesta etapa pensant que la docència era formada per un professor i un llibre de text, i ara he vist que hi ha molts més recursos (i més educatius) a part del llibre de text. A més, he après que la nostra feina va més enllà de proporcionar coneixements, sinó que hem d'educar i escoltar els nostres alumnes, valorar-los i ajudar-los.

Així doncs, sí que puc dir que la meva visió respecte l'educació s'ha ampliat molt més, fins i tot puc dir que ara em motiva molt més que abans. Tot i així, m'han sorgit milers de preguntes i dubtes sobre el paper real del docent a les aules, la importància del currículum o fins i tot si el sistema educatiu millora l'educació o no... Espero que la experiència em doni les respostes, i sinó almenys, que em doni algunes solucions al respecte.

En fi, el que hem après en aquesta assignatura, també són molts recursos per aplicar a les classes. Com ja vaig comentar en la entrada anterior, a l'inici d'aquesta matèria se'ns van presentar Twitter i Instagram. Encara que una de les dues m'ha agradat més que s'altra, trobo que ambdues són unes eines molt útils per a l'aprenentatge significatiu, si s'usen bé, ja que són molt dinàmiques i atractives.

L'últim dia de classe se'ns va parlar de les presentacions amb PechaKucha. He de confessar que tots n'estàrem tremendament entusiasmats, ja que era tot un repte fer una presentació sense gaire text i amb tant poc temps entre diapositiva i diapositiva.
Entre tots vam decidir que la presentació del treball per a l'assignatura de Societat, Família i Educació seria a través d'aquest mètode. Però al final, pràcticament ningú va tenir prou valor per provar-ho. Només ho van provar el grup de n'Alba, en Genaro i els dos Tonis. Va ser una presentació extremadament dinàmica i original, els va quedar tot el discurs quadrat en la diapositiva correcta i va quedar molt bé.

Així doncs, com a conclusió, jo trobo que el que realment he après d'aquesta assignatura és que la principal meta de tot docent és motivar els seus alumnes.
Ja per acabar, en Jordi i jo hem fet aquest PhotoPeach que intenta resumir com ha evolucionat la nostra visió de l'educació.


Nosaltres abans i ara on PhotoPeach

dimecres, 19 de novembre del 2014

Experiència amb Twitter i Instagram

Aviat s'acabarà l'assignatura de Processos i Contextos educatius. Aquesta assignatura és una de les matèries que més m'ha canviat la forma de veure el món de l'educació. Abans creia que les classes només podien ser magistrals (sempre m'havien ensenyat d'aquesta manera) i ara he vist que una altra metodologia és possible.


De la mateixa manera, no veia viable les TIC dins l'aula, bàsicament perquè no veia l'ús dels ordinadors de forma pràctica ja que les classes són només de 55 min. Ara he vist, però, que les TIC van més enllà dels ordinadors, que hi ha moltes aplicacions que poden ser usades de forma innovadora per tal de motivar els alumnes a seguir les classes de forma més interactiva i didàctica.


Així doncs, estic oberta a usar-les en les meves futures classes. Amb això no vull dir que en les 3h a la setmana que hi ha química, les usi tots els dies, però sí que m'agradaria usar-les un cop per setmana com a mínim. La meva meta principal és que els alumnes no només aprenguin la química i la vegin dins la vida quotidiana, sinó que també vull eliminar el mite de que és avorrida; pot ser molt divertida.


Font: http://goo.gl/ce7QdE
En aquesta assignatura hem conviscut amb les xarxes socials, ens hem obert un compte Twitter i un altre d'Instagram. En ambdós casos, ja coneixia aquestes xarxes abans de començar l'assignatura i m'ha agradat veure que podien ser útils en el camp de la docència ja que permeten sumar l'educació amb l'oci i la creativitat des de qualsevol lloc, ja sigui dins l'aula com fora d'ella.

Sobre Twitter he de confessar que no m'ha agradat l'experiència, entre d'altres causes pels problemes tècnics que hi he tingut. D'altra banda, no ha estat només per això ja que no l'acabo de concebre com una bona eina d'estudi. Personalment, trobo que distreu més que ajuda, pel simple fet que sempre tens piulades anteriors per llegir i sense adonar-te'n has perdut tot el matí només actualitzant-te.
És veritat que és una bona eina per conèixer el món del que estàs interessat (educació), però sovint sempre es segueixen molts més camps a part del principal (notícies, humor, personatges famosos), així que és difícil centrar-se en un de sol i, per tant, distreu. Així doncs, crec que per als adults està bé, però no pels adolescents, ja que no es pot garantir que aprenguin significativament. La concebo com una eina d'oci, que pot ser educativa o no en funció de l'ús que se'n faci.



Sobre Instagram he de confessar que no m'imaginava per res del món que pogués ser educativa bàsicament per l'ús que hi feia personalment. Tot i així, l'experiència l'he trobada molt gratificant ja que m'ha fet desenvolupar la meva “intel·ligència artística”. M'ha costat buscar fotografies que s'adaptessin al que s'explicava a classe, però això em motivava. Trobo que ha estat una eina molt bona per potenciar la creativitat que a més, feia que el que s'explicava a classe (o el treball que fèiem a casa) fos significatiu ja que era imprescindible entendre-ho bé per poder-ho plasmar en una foto.


Una foto publicada por @laiafontanet el

No sé com pot tenir cabuda dins de cap matèria on hi hagi molts conceptes teòrics, tot i així, és una eina que m'ha agradat molt perquè fa veure l'assignatura de forma diferent i pot fer-la interessant per alumnes poc motivats. Així doncs, no sé com ho faré, però m'agradaria aplicar-la en les meves futures classes.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Avaluem l'avaluació

Si mirem les entrades anteriors d'aquest blog, podrem veure que l'educació per competències implica canviar un seguit de qüestions tals com canviar el rol dels professors, retallar el currículum,reinterpretar el llibre de text o com aprendre per competències, entre d'altres.

Aquest tipus de full d'examen és el que tenia
en algunes assignatures de la carrera.
Un amor d'examen #respostamúltiple
Font: http://goo.gl/9mxEU3
Però personalment, una de les batalles més dures que encara ens queden per guanyar és canviar la forma d'avaluar els coneixements que s'ensenyen. No crec que serveixi de res canviar la forma en que es presenten les classes (metodologies) si no es canvia la forma d'aprendre (auge de les competències) i la finalitat de l'estudi (no propedèutic, sinó per al creixement personal), així doncs, la part més difícil de modificar és la forma d'avaluar que està ben arrelada amb exàmens on els alumnes han de transmetre, copiar o vomitar tot el que en principi han après.

Des de la meva perspectiva com a estudiant, sempre havia vist els exàmens com una forma vàlida d'avaluació que mai podria ser canviada. Els exàmens són més còmodes que un treball en grup, per exemple, i personalment, més fàcils d'aprovar si tens bona memòria. I aquí és on comença la reflexió: un alumne no és més vàlid o més intel·ligent que un altre si treu més nota en un examen, sinó que només ha demostrat que té més memòria. Jo sempre he tingut molta facilitat per fer exàmens, tinc bona memòria fotogràfica. Tot i així, anys després ja no sóc capaç de recordar res d'història, geografia, biologia, ... Així doncs, vist que el sistema no funciona; s'hauria de lluitar contra el dinosaure que fa temps que camina entre nosaltres i que ja no té cabuda en el nostre món.


Una foto publicada por @laiafontanet on

En aquest màster se'ns estan donant alternatives a aquest sistema. Al principi de l'assignatura em va sorprendre que un blog pogués ser avaluable, només l'entenia com a eina d'oci (fa anys que tinc un blog personal). Però de mica en mica, n'he vist les virtuts (al llarg de les classes i també després de veure el vídeo d'en Jordi Adell) ja que és una forma ben senzilla de veure de forma constant l'avanç que té un alumne a través del seu ensenyament i aprenentatge.

El més important, doncs, per adaptar l'avaluació a les noves necessitats és usar rúbriques ja que són participatives (l'alumne pot decidir algunes de les seccions que s'avaluaran), objectives i públiques.

L'importància d'aquest canvi és, tal com comenta Jose Luis Castillo, per a que l'alumne pugui participar en l'avaluació i així pugui reflexionar al llarg del seu procés d'aprenentatge (autoavaluació) i la dels seus companys de grup (coavaluació), ja que és ell qui millor sap el què ha après o ha deixat d'aprendre.