dimecres, 19 de novembre del 2014

Experiència amb Twitter i Instagram

Aviat s'acabarà l'assignatura de Processos i Contextos educatius. Aquesta assignatura és una de les matèries que més m'ha canviat la forma de veure el món de l'educació. Abans creia que les classes només podien ser magistrals (sempre m'havien ensenyat d'aquesta manera) i ara he vist que una altra metodologia és possible.


De la mateixa manera, no veia viable les TIC dins l'aula, bàsicament perquè no veia l'ús dels ordinadors de forma pràctica ja que les classes són només de 55 min. Ara he vist, però, que les TIC van més enllà dels ordinadors, que hi ha moltes aplicacions que poden ser usades de forma innovadora per tal de motivar els alumnes a seguir les classes de forma més interactiva i didàctica.


Així doncs, estic oberta a usar-les en les meves futures classes. Amb això no vull dir que en les 3h a la setmana que hi ha química, les usi tots els dies, però sí que m'agradaria usar-les un cop per setmana com a mínim. La meva meta principal és que els alumnes no només aprenguin la química i la vegin dins la vida quotidiana, sinó que també vull eliminar el mite de que és avorrida; pot ser molt divertida.


Font: http://goo.gl/ce7QdE
En aquesta assignatura hem conviscut amb les xarxes socials, ens hem obert un compte Twitter i un altre d'Instagram. En ambdós casos, ja coneixia aquestes xarxes abans de començar l'assignatura i m'ha agradat veure que podien ser útils en el camp de la docència ja que permeten sumar l'educació amb l'oci i la creativitat des de qualsevol lloc, ja sigui dins l'aula com fora d'ella.

Sobre Twitter he de confessar que no m'ha agradat l'experiència, entre d'altres causes pels problemes tècnics que hi he tingut. D'altra banda, no ha estat només per això ja que no l'acabo de concebre com una bona eina d'estudi. Personalment, trobo que distreu més que ajuda, pel simple fet que sempre tens piulades anteriors per llegir i sense adonar-te'n has perdut tot el matí només actualitzant-te.
És veritat que és una bona eina per conèixer el món del que estàs interessat (educació), però sovint sempre es segueixen molts més camps a part del principal (notícies, humor, personatges famosos), així que és difícil centrar-se en un de sol i, per tant, distreu. Així doncs, crec que per als adults està bé, però no pels adolescents, ja que no es pot garantir que aprenguin significativament. La concebo com una eina d'oci, que pot ser educativa o no en funció de l'ús que se'n faci.

Sobre Instagram he de confessar que no m'imaginava per res del món que pogués ser educativa bàsicament per l'ús que hi feia personalment. Tot i així, l'experiència l'he trobada molt gratificant ja que m'ha fet desenvolupar la meva “intel·ligència artística”. M'ha costat buscar fotografies que s'adaptessin al que s'explicava a classe, però això em motivava. Trobo que ha estat una eina molt bona per potenciar la creativitat que a més, feia que el que s'explicava a classe (o el treball que fèiem a casa) fos significatiu ja que era imprescindible entendre-ho bé per poder-ho plasmar en una foto.


Una foto publicada por @laiafontanet el

No sé com pot tenir cabuda dins de cap matèria on hi hagi molts conceptes teòrics, tot i així, és una eina que m'ha agradat molt perquè fa veure l'assignatura de forma diferent i pot fer-la interessant per alumnes poc motivats. Així doncs, no sé com ho faré, però m'agradaria aplicar-la en les meves futures classes.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 10 de novembre del 2014

Avaluem l'avaluació

Si mirem les entrades anteriors d'aquest blog, podrem veure que l'educació per competències implica canviar un seguit de qüestions tals com canviar el rol dels professors, retallar el currículum,reinterpretar el llibre de text o com aprendre per competències, entre d'altres.

Aquest tipus de full d'examen és el que tenia
en algunes assignatures de la carrera.
Un amor d'examen #respostamúltiple
Font: http://goo.gl/9mxEU3
Però personalment, una de les batalles més dures que encara ens queden per guanyar és canviar la forma d'avaluar els coneixements que s'ensenyen. No crec que serveixi de res canviar la forma en que es presenten les classes (metodologies) si no es canvia la forma d'aprendre (auge de les competències) i la finalitat de l'estudi (no propedèutic, sinó per al creixement personal), així doncs, la part més difícil de modificar és la forma d'avaluar que està ben arrelada amb exàmens on els alumnes han de transmetre, copiar o vomitar tot el que en principi han après.

Des de la meva perspectiva com a estudiant, sempre havia vist els exàmens com una forma vàlida d'avaluació que mai podria ser canviada. Els exàmens són més còmodes que un treball en grup, per exemple, i personalment, més fàcils d'aprovar si tens bona memòria. I aquí és on comença la reflexió: un alumne no és més vàlid o més intel·ligent que un altre si treu més nota en un examen, sinó que només ha demostrat que té més memòria. Jo sempre he tingut molta facilitat per fer exàmens, tinc bona memòria fotogràfica. Tot i així, anys després ja no sóc capaç de recordar res d'història, geografia, biologia, ... Així doncs, vist que el sistema no funciona; s'hauria de lluitar contra el dinosaure que fa temps que camina entre nosaltres i que ja no té cabuda en el nostre món.


Una foto publicada por @laiafontanet on

En aquest màster se'ns estan donant alternatives a aquest sistema. Al principi de l'assignatura em va sorprendre que un blog pogués ser avaluable, només l'entenia com a eina d'oci (fa anys que tinc un blog personal). Però de mica en mica, n'he vist les virtuts (al llarg de les classes i també després de veure el vídeo d'en Jordi Adell) ja que és una forma ben senzilla de veure de forma constant l'avanç que té un alumne a través del seu ensenyament i aprenentatge.

El més important, doncs, per adaptar l'avaluació a les noves necessitats és usar rúbriques ja que són participatives (l'alumne pot decidir algunes de les seccions que s'avaluaran), objectives i públiques.

L'importància d'aquest canvi és, tal com comenta Jose Luis Castillo, per a que l'alumne pugui participar en l'avaluació i així pugui reflexionar al llarg del seu procés d'aprenentatge (autoavaluació) i la dels seus companys de grup (coavaluació), ja que és ell qui millor sap el què ha après o ha deixat d'aprendre.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 2 de novembre del 2014

Com aprendre per competències

Es va crear el terme de competència per intentar resoldre aquells problemes quotidians un cop es tenien uns coneixements però que no es sabien aplicar. S'havia vist que els estudiants universitaris, un cop acabats els seus estudis, sabien molts coneixements però no eren capaços de resoldre problemes de la seva matèria un cop entrats al món laboral.
Així doncs, nasqué el terme de competència per solucionar aquest greu problema d'aprenentatge. Calia una metodologia que ensenyés uns certs conceptes però que alhora ensenyés uns procediments i unes actituds que servissin per interioritzar aquests coneixements; poder-los aplicar un cop sorgís un problema i es pogués resoldre de forma competent.

Font: http://goo.gl/B6L7Xg

Després de veure la conferència d'Antoni Zabala, queda molt més clar el que vol dir una competència. Per que tots entenguéssim aquesta nova metodologia d'ensenyament i aprenentatge, ens feu referència a la gastronomia més senzilla; ens exemplificà el terme de les competències a través d'una truita francesa.

Per fer una truita francesa s'han de dominar uns coneixements, tals com:
  • Conceptes: saber què és una truita (per no fer un “revoltillo”, per exemple).
  • Procediments: saber quins són els components (ingredients) d'una truita francesa.
  • Actitud: per fer-la tal com l'espera el comensal (dauradeta, crueta, etc).
Així doncs, les competències no són contraries als coneixements, ja que a la que falla una pota, no és possible ser competent.
Una foto publicada por @laiafontanet el

Un cop explicat l'exemple de la truita francesa és més fàcil definir el que vol dir una competència:
Una competència ha de subministrar el coneixement suficient com per fer front a una situació diversa de forma eficaç en un context determinat i de forma integral (3 potes: actitud, habilitat i coneixement).

Per aprendre competències és necessari experimentar amb el “prova-error” i s'ha de fer des de ben petits ja que el saber fer és inherent a les competències.
Com s'explica en el capítol 7 del llibre d'en Zabala (11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias), ensenyar competències implica usar formes d'aprenentatge consistents a donar resposta a situacions, conflictes i problemes propers en la vida real. Com que és impossible saber quin futur hauran d'encarar els nostres alumnes, haurem de triar uns coneixements a ensenyar que els puguin ser significatius i funcionals (han d'entendre perquè se'ls ensenya el que els ensenyem; és més fàcil entendre una equació de segon grau si se sap que pot ajudar a representar les corbes sinuoses i voluptuoses de n'Angelina Jolie). També se'ls ha d'ensenyar coneixements que siguin motivadors i que facin sentir als alumnes que han guanyat coneixements, que ha valgut la pena l'esforç. 

 Crec però, que per poder aplicar tot això caldria una revisió del currículum actual, ja que no s'ajusta mica amb el que proposa Zabala. En la entrada de la setmana passada ja s'hi feia una mica de reflexió al respecte. Considero que el currículum hauria de ser més flexible per tal de donar més llibertat al professor per poder aplicar les competències. En la meva opinió un bon professor que ensenyi per competències necessita molta creativitat ja que els alumnes necessiten innovació per aconseguir motivació.

A més a més, seria molt important revisar la complexitat del que s'ensenya. Normalment als alumnes se'ls plantegen problemes senzills del tipus: amb la fórmula de la velocitat (v=x/t), troba quant temps trigarà el cotxe a arribar a la Savina (10km) si va a 90km/h. Els alumnes s'han de limitar a aïllar la incògnita que se'ls demana i ja tenen el problema resolt. Quan se'ls demana, però, que completin les proves PISA ja l'hem liat, no saben comprendre un problema complex perquè tot el que havien fet no s'adequava a les competències que havien d'assolir per ser competents. Així doncs, el problema no només és com s'ensenya sinó també el què s'ensenya. Hem de partir de problemes complexos per a que siguin capaços de resoldre'ls.

Exemple de Cooperació
Font: http://goo.gl/Y8lm8W
Personalment, per ajudar a introduir la complexitat, crec que seria molt important introduir a les aules tècniques de treball col·laboratiu (treball en equip a través de projectes, convivint amb anàlisi de casos, investigacions del medi, etc., i finalment amb intervencions expositives convencionals, per a que un dels grups exposés les seves troballes a la resta de grups).
Aquest tipus de tècniques són molt útils per valorar els alumnes segons les seves capacitats ja que s'ha de tenir en compte el punt personal de partida i el procés que han sofert per arribar al punt final d'aprenentatge. A més a més, aquest tipus de metodologies són molt pràctiques per organitzar de forma social l'aula, ja que dóna la possibilitat de formar equips heterogenis on es fomenti el diàleg i es realitzin exercicis a diferents nivells on es puguin adaptar a les necessitats de tots els alumnes, per a aquells que tinguin un ritme d'aprenentatge més lent.

Bibliografia:
  • Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó Capítols 7-10
  • BELINCHÓN ROMO, M. R.; DE DIEGO ÁLVAREZ, D.; VELASCO GONZÁLEZ, M. Nuevas metodologías docentes aplicadas en el aula. El aprendizaje cooperativo y el aprendizaje colaborativo: el trabajo en grupo. Universitat d'Estiu de la Universitat de Girona, 2011
  • PUJOLÀS MASET, Pere. El aprendizaje cooperativo: algunas ideas prácticas. Universitat de Vic, 2003

Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)