Tot professor sap que el què s'ensenya
a classe ve dictat pel govern a través del currículum educatiu.
Aquesta és una seqüència de coneixements entesos com a conceptes,competències bàsiques, criteris metodològics i d'avaluació que un alumne hauria de tenir assimilats un cop acaba un determinat nivell educatiu.
Segons en Zabala una competència:
“Ha d'identificar allò que necessita qualsevol persona per donar resposta als problemes amb els quals s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Per tant, competència consistirà en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida mitjançant accions en les que es movilitzen, al mateix moment i de forma interrelacionada, components actitudinals, procedimentals i conceptuals.”
És per això que, si una competència
és una forma d'actuar en situacions concretes, es pot educar des d'una perspectiva positiva: cap alumne és competent o incompetent al 100%, sinó
que en funció de la situació en la que es trobi, podrà accentuar
els seus punts forts usant diferents formes de resoldre el problema.
A més, donat que una competència sempre implica coneixements
interrelacionats amb habilitats i actituds, en principi no hi hauria
d'haver problema entre memoritzar i comprendre, coneixements i
habilitats, teoria i pràctica.
El problema apareix quan s'intenta
aplicar el currículum al peu de la lletra. Aquest implica un
professor que ensenyi els continguts de forma magistral i uns alumnes
passius que aprenguin amb disciplina, però és ben cert que la
realitat és totalment diferent, a les aules ja no s'accepten aquestes metologies tradicionals.
 |
| http://goo.gl/ir1Ao9 |
Això només comporta una solució: si el professor vol donar el currículum, es veu desbordat per la manca de temps i la
frustració del docent augmenta a nivells impensables. El seu
únic recurs és adoptar el llibre de text com a salvador indiscutible del
currículum. Així doncs, s'acaba admetent que l'adaptació que fa una editorial del currículum en un llibre de text és el propi currículum, els seus continguts seran a partir d'aquell moment
els obligatoris a ser ensenyats i les metodologies que s'hi inclouen
les úniques a dur a terme. Haurem venut la nostra ànima per comprar
un llibre-bíblia-de-text i ser-ne els seus esclaus de per vida.
Arriba un moment en que un es planteja
que, si el professor renuncia a adequar el currículum i acaba
llegint en veu alta el llibre de text, no seria millor que l'alumne
es comprés una versió llegida/escoltable del llibre i escoltés a
ca seua tot el que li pot oferir el seu nou “audio-llibre-de-text”
?
A més, l'escolarització dominada per
llibres de text comporta un seguit de conseqüències:
- No recolza la contrastació del que s'estudia amb la realitat.
- Suposa un fre a la iniciativa dels alumnes i els limita la curiositat.
- No sol respectar les experiències prèvies ni les expectatives dels estudiants ni la seva forma ni ritme d'estudi.
És per això que un arriba a la
conclusió que si la metodologia de les competències implica treballs interactius amb els adolescents perquè aprenguin de forma
significativa, activa i creativa, l'extensió del currículum pot suposar un fre. No serà que és massa pretenciós i inclou un excés de continguts tan gran que no hi ha temps en un curs acadèmic per poder-lo donar senser i, alhora, pretendre innovar el sistema d'ensenyar per arribar millor als estudiants? el contingut(currículum) és massa extens
Així doncs, com planteja José Luis
Castillo, el currículum hauria de ser una eina/guia dels continguts
a ensenyar, no l'objectiu, per tant el rol del professor varia, no hauria de ser el
generador del contingut de coneixements, sinó el dinamitzador que
fomenti estratègies creatives i participatives a través de les quals els alumnes aprenguin a construir el seu propi saber.
