Avui comença el meu primer dissabte
amb en Zabala. En referència a la primera idea clau, vull
citar textualment la definició que s'empra de competència:
El uso del término “competencia” es una consecuencia de la necesidad de superar una enseñanza que, en la mayoría de los casos, se ha reducido al aprendizaje memorístico de conocimientos, hecho que conlleva la dificultad para que éstos puedan ser aplicados en la vida real.
http://goo.gl/xoQQgX
El
sistema educatiu fins ara, s'havia regit per la idea de saber
per el saber (d'origen platònic,
que ens demostra fins a quin punt és clàssic
el sistema) que ha comportat un sistema propedèutic i selectiu,
enfocat exclusivament cap a la universitat. Des
del principi, s'intuïa que aquest sistema no era el més adequat per
a ensenyar, si ens referim a educar o aprendre de
veritat. El sistema
tradicional imposa unes idees, mitjançant classes magistrals on
només parla un professor, que s'han de memoritzar i plasmar en un
examen que no avalua realment si l'alumne ha apres res o no, ja que
s'ha de limitar a copiar.
Aquest
curt està produït per uns estudiants de magisteri. De forma
senzilla han exposat els trets més característiques de l'escola
tradicional i han mostrat com es pot millorar de forma activa amb més
participació a classe col·laborant amb tots els seus companys,
gràcies a una disposició més adient de l'aula i l'ajuda de les
TIC.
A
classe es va fer aquest esquema que resum a la perfecció les
diferències entre el sistema tradicional i el constructivista
(l'alumne, actiu, es construeix el seu aprenentatge).
Personalment,
part del canvi està en la forma d'avaluació. Ha de ser un motor per
a l'aprenentatge, no per la memorització que és ben efímera. Tot
el problema estaria resolt si es disposés de més recursos, no només
parlo diversificar una mica la metodologia i deixar de centrar-nos
amb el llibre de text i avançar cap a les TIC, sinó
disposar d'un espai-temps que aprofités l'entorn dels alumnes per
generar coneixements més pràctics i útils pel seu dia a dia.
D'altra banda, si hi haguessin més docents o grups més reduïts,
l'atenció personalitzada seria òptima i es podrien atendre a la
perfecció la diversitat de l'alumnat.
Tornant
al principi de l'entrada, l'educació actual el que intenta promoure
és un ensenyament integral amb el qual l'alumne esdevingui una
persona completa que s'hagi desenvolupat personalment,
interpersonalment, social i professionalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada