 |
| http://goo.gl/ENnv9M |
L'últim
dia de classe vam parlar del nou rol que ha adquirit el professor del
segle XXI.
Cada
vegada és més complicat ser professor ja que cada cop ser docent
implica més coses. A la escola tradicional això no era així, el
mestre es limitava a transmetre coneixements; ara per contra, ha
deixat de ser el protagonista de l'aula i el seu paper és
d'acompanyar als alumnes i ajudar-los a construir el seu propi
coneixement.
Tot
i que els joves d'avui dia tenen moltes distraccions, algunes d'elles
es poden aprofitar en la tasca educativa: les xarxes socials i tots
els recursos en xarxa proporcionats per Internet.
És
per això que el rol del docent ha canviat tant, ara no pot girar
l'esquena a les noves tecnologies:
Aquest sistema és un poc "darwiniano": #adaptación o #muerte! #Carlosdixit #edubateMa
— Laia Fontanet (@laiafontanet) octubre 14, 2014
Fins
ara el model de l'ensenyament havia estat molt estructurat. Un només
s'havia de limitar a narrar un currículum centrat en els continguts.
Però com hi tenen cabuda les xarxes socials i les tecnologies en uns
continguts aparentment perennes?
Amb
l'aparició de les noves tecnologies, l'autocràcia de l'aula queda
derrocada i els estudiants poden interactuar amb tots els filòsofs,
filòlegs, investigadors, erudits que corren per la xarxa.
Això
només genera un petit inconvenient, els continguts es fragmenten i
la forma d'avaluar no pot ser la mateixa que s'impartia anteriorment.
Amb aquesta metodologia els exàmens comencen a perdre poder ja que
ara ja no es pot aplicar la premissa de:
“Enseñamos lo que decimos que vamos a enseñar, y después evaluamos lo que dijimos que íbamos a enseñar”
Així
doncs, com educar en les xarxes? Haurem de substituir el control per
la influència; haurem de donar forma a les xarxes en el nostre propi
benefici educatiu. Ara el professor ha d'estar interconnectat per
enllaçar la tecnologia dins el contingut del coneixement a través
de la pedagogia (TPACK)
CargandoEl professor connectat és el que segueix el model TPACK #edubateMa #diumengedelectura #GeorgeSiemens
Personalment,
tot el que s'explica en SIEMENS,
ho veig molt interessant, però alhora ho veig molt mal de fer. Cada
cop més els estudiants es veuen més desbordats per l'excés
d'informació de les xarxes i a vegades no saben com filtrar el
contingut que no té a veure amb la matèria (o no saben discernir
quines fonts són fiables).
Sí
que és veritat que les xarxes que “curen” tenen una utilitat més
que comprovada; no hi ha res com estar al dia dels temes importants i
rellevants de l'actualitat, a més, genera espais on el coneixement
pot crear-se, explorar-se i connectar-se, el professor només haurà
d'interpretar el tema que es cerca (no explicar).
El
gran punt a favor de les xarxes és que es pot relacionar tot molt
més ràpidament, el contingut pot englobar-se amb molta facilitat.
La intel·ligència es crea quan l'alumne és capaç de connectar les
idees entre elles, no quan el professor li dóna la relació
directament, abans que ell hagi fet l'esforç de pensar (com es feia en el
mètode tradicional en el qual l'alumne es limitava a escoltar i
absorbir).
El
que em preocupa és que les xarxes socials no fa ni una dècada que
estan inventades i s'hi han creat massa tendències al voltant. Sento
la visió negativa, però tinc una excusa molt bona al respecte!
En
Jordi i jo vam mirar una pel·lícula interessantíssima aquest
dissabte (els dissabtes són per mirar pel·lis i menjar pizza i
natxos amb guacamole).
Trobo
que plasma d'una forma excel·lent la metodologia que triomfa entre
els adolescents i els motiva a nivells impensables. El problema és
que el tema a estudiar era massa controvertit...
#spoiler
El desenllaç ha tenyit el pessimisme de l'entrada d'avui, així que
espero que em perdoneu #pessimismepassatger
Laia jo també estic una mica pessimista respecte el model en xarxa. Partint de que els alumnes d'avui en dia ja tenen les habilitats necessàries per treballar amb les noves tecnologies i que treballar amb elles els hi agrada, aleshores, el professor ideal sembla ser el professor en xarxa. No obstant, a nivell pràctic, ho trobo complicat aplicar-ho: les classes estan plenes d'alumnes i per tant el professor no podrà guiar personalment a cadascun d'ells, les sessions són massa curtes per treballar amb TIC, el currículm està ple de continguts que s'han d'explicar, el sistema d'avaluació s'hauria de canviar per un de més complex... A més a més, les xarxes socials poden crear addicció o actuar com a distractors. És tracta de trobar metodologies que motivin a l'alumnat però evitant que corrin el risc de distreure's durant el procés d'aprenentatge i... no és feina fàcil.
ResponEliminaMolt bona pel.lícula. La vaig vora fa temps i és un dels molts exemples pel que em fa una mica de "por" enfrontar-me a una classe plena d'adolescents. M'encanten les activitats de jocs de rol o els diàlegs profunds sobre algun tema que m'agradarien que recapacitin.... però això se'n pot anar de les mans.
ResponElimina