I això és tot, amics!

Finalment ha arribat el dia en que s'ha acabat l'assignatura de Processos i Contextos Educatius. Han estat unes quantes setmanes de conèixer molts autors que desconeixia (els dissabtes s'han convertit en dies de lectura) i la nostra perspectiva ha canviat i madurat molt.

http://goo.gl/RJLheK

A través d'aquest blog es pot veure com ha variat la nostra forma de pensar, com hem acceptat els canvis que se'ns proposaven i ens obriem a les noves propostes plantejades.

Començava aquesta etapa pensant que la docència era formada per un professor i un llibre de text, i ara he vist que hi ha molts més recursos (i més educatius) a part del llibre de text. A més, he après que la nostra feina va més enllà de proporcionar coneixements, sinó que hem d'educar i escoltar els nostres alumnes, valorar-los i ajudar-los.

Així doncs, sí que puc dir que la meva visió respecte l'educació s'ha ampliat molt més, fins i tot puc dir que ara em motiva molt més que abans. Tot i així, m'han sorgit milers de preguntes i dubtes sobre el paper real del docent a les aules, la importància del currículum o fins i tot si el sistema educatiu millora l'educació o no... Espero que la experiència em doni les respostes, i sinó almenys, que em doni algunes solucions al respecte.

En fi, el que hem après en aquesta assignatura, també són molts recursos per aplicar a les classes. Com ja vaig comentar en la entrada anterior, a l'inici d'aquesta matèria se'ns van presentar Twitter i Instagram. Encara que una de les dues m'ha agradat més que s'altra, trobo que ambdues són unes eines molt útils per a l'aprenentatge significatiu, si s'usen bé, ja que són molt dinàmiques i atractives.

L'últim dia de classe se'ns va parlar de les presentacions amb PechaKucha. He de confessar que tots n'estàrem tremendament entusiasmats, ja que era tot un repte fer una presentació sense gaire text i amb tant poc temps entre diapositiva i diapositiva.

Entre tots vam decidir que la presentació del treball per a l'assignatura de Societat, Família i Educació seria a través d'aquest mètode. Però al final, pràcticament ningú va tenir prou valor per provar-ho. Només ho van provar el grup de n'Alba, en Genaro i els dos Tonis. Va ser una presentació extremadament dinàmica i original, els va quedar tot el discurs quadrat en la diapositiva correcta i va quedar molt bé.

Així doncs, com a conclusió, jo trobo que el que realment he après d'aquesta assignatura és que la principal meta de tot docent és motivar els seus alumnes.

Ja per acabar, en Jordi i jo hem fet aquest PhotoPeach que intenta resumir com ha evolucionat la nostra visió de l'educació.

Nosaltres abans i ara on PhotoPeach

Experiència amb Twitter i Instagram

Aviat s'acabarà l'assignatura de Processos i Contextos educatius. Aquesta assignatura és una de les matèries que més m'ha canviat la forma de veure el món de l'educació. Abans creia que les classes només podien ser magistrals (sempre m'havien ensenyat d'aquesta manera) i ara he vist que una altra metodologia és possible.

#edubateMA És important el que s'intenta transmetre! #motivació #entusiasme RT @joanvaello: Pesa más lo que contagias que lo que dices.
— Laia Fontanet (@laiafontanet) noviembre 4, 2014

De la mateixa manera, no veia viable les TIC dins l'aula, bàsicament perquè no veia l'ús dels ordinadors de forma pràctica ja que les classes són només de 55 min. Ara he vist, però, que les TIC van més enllà dels ordinadors, que hi ha moltes aplicacions que poden ser usades de forma innovadora per tal de motivar els alumnes a seguir les classes de forma més interactiva i didàctica.

Ex de TIC #edubateMA @_escuela20: 5 aplicaciones web para facilitarte la retroalimentación con tu alumnado http://t.co/pR61qWvr8T #edtech
— Laia Fontanet (@laiafontanet) noviembre 10, 2014

Així doncs, estic oberta a usar-les en les meves futures classes. Amb això no vull dir que en les 3h a la setmana que hi ha química, les usi tots els dies, però sí que m'agradaria usar-les un cop per setmana com a mínim. La meva meta principal és que els alumnes no només aprenguin la química i la vegin dins la vida quotidiana, sinó que també vull eliminar el mite de que és avorrida; pot ser molt divertida.

RT @HuffPostEdu: Here's what happens when science experiments go terribly, hilariously wrong http://t.co/LpEE7Oo0VP #edubateMA
— Ana Ferragut (@AnaFerragutP) noviembre 14, 2014

Font: http://goo.gl/ce7QdE

En aquesta assignatura hem conviscut amb les xarxes socials, ens hem obert un compte Twitter i un altre d'Instagram. En ambdós casos, ja coneixia aquestes xarxes abans de començar l'assignatura i m'ha agradat veure que podien ser útils en el camp de la docència ja que permeten sumar l'educació amb l'oci i la creativitat des de qualsevol lloc, ja sigui dins l'aula com fora d'ella.

Sobre Twitter he de confessar que no m'ha agradat l'experiència, entre d'altres causes pels problemes tècnics que hi he tingut. D'altra banda, no ha estat només per això ja que no l'acabo de concebre com una bona eina d'estudi. Personalment, trobo que distreu més que ajuda, pel simple fet que sempre tens piulades anteriors per llegir i sense adonar-te'n has perdut tot el matí només actualitzant-te.

És veritat que és una bona eina per conèixer el món del que estàs interessat (educació), però sovint sempre es segueixen molts més camps a part del principal (notícies, humor, personatges famosos), així que és difícil centrar-se en un de sol i, per tant, distreu. Així doncs, crec que per als adults està bé, però no pels adolescents, ja que no es pot garantir que aprenguin significativament. La concebo com una eina d'oci, que pot ser educativa o no en funció de l'ús que se'n faci.

Així és impossible concentrar-se per fer el cas pràctic de na Lídia! @jordi_drf http://t.co/yLgWUJ50YS vía @YouTube
— Laia Fontanet (@laiafontanet) noviembre 15, 2014

Sobre Instagram he de confessar que no m'imaginava per res del món que pogués ser educativa bàsicament per l'ús que hi feia personalment. Tot i així, l'experiència l'he trobada molt gratificant ja que m'ha fet desenvolupar la meva “intel·ligència artística”. M'ha costat buscar fotografies que s'adaptessin al que s'explicava a classe, però això em motivava. Trobo que ha estat una eina molt bona per potenciar la creativitat que a més, feia que el que s'explicava a classe (o el treball que fèiem a casa) fos significatiu ja que era imprescindible entendre-ho bé per poder-ho plasmar en una foto.

Instagram pot ser una eina d'aprenentatge significatiu #edubateMa

Una foto publicada por @laiafontanet el Nov 11, 2014 at 1:10 PST

No sé com pot tenir cabuda dins de cap matèria on hi hagi molts conceptes teòrics, tot i així, és una eina que m'ha agradat molt perquè fa veure l'assignatura de forma diferent i pot fer-la interessant per alumnes poc motivats. Així doncs, no sé com ho faré, però m'agradaria aplicar-la en les meves futures classes.

Avaluem l'avaluació

Si mirem les entrades anteriors d'aquest blog, podrem veure que l'educació per competències implica canviar un seguit de qüestions tals com canviar el rol dels professors, retallar el currículum,reinterpretar el llibre de text o com aprendre per competències, entre d'altres.

Aquest tipus de full d'examen és el que tenia
en algunes assignatures de la carrera.
Un amor d'examen #respostamúltiple
Font: http://goo.gl/9mxEU3

Però personalment, una de les batalles més dures que encara ens queden per guanyar és canviar la forma d'avaluar els coneixements que s'ensenyen. No crec que serveixi de res canviar la forma en que es presenten les classes (metodologies) si no es canvia la forma d'aprendre (auge de les competències) i la finalitat de l'estudi (no propedèutic, sinó per al creixement personal), així doncs, la part més difícil de modificar és la forma d'avaluar que està ben arrelada amb exàmens on els alumnes han de transmetre, copiar o vomitar tot el que en principi han après.

Des de la meva perspectiva com a estudiant, sempre havia vist els exàmens com una forma vàlida d'avaluació que mai podria ser canviada. Els exàmens són més còmodes que un treball en grup, per exemple, i personalment, més fàcils d'aprovar si tens bona memòria. I aquí és on comença la reflexió: un alumne no és més vàlid o més intel·ligent que un altre si treu més nota en un examen, sinó que només ha demostrat que té més memòria. Jo sempre he tingut molta facilitat per fer exàmens, tinc bona memòria fotogràfica. Tot i així, anys després ja no sóc capaç de recordar res d'història, geografia, biologia, ... Així doncs, vist que el sistema no funciona; s'hauria de lluitar contra el dinosaure que fa temps que camina entre nosaltres i que ja no té cabuda en el nostre món.

Ja no és temps de platja així com tampoc d'antics sistemes d'avaluació #bikini #fred #edubateMa

Una foto publicada por @laiafontanet on Nov 11, 2014 at 4:06 PST

En aquest màster se'ns estan donant alternatives a aquest sistema. Al principi de l'assignatura em va sorprendre que un blog pogués ser avaluable, només l'entenia com a eina d'oci (fa anys que tinc un blog personal). Però de mica en mica, n'he vist les virtuts (al llarg de les classes i també després de veure el vídeo d'en Jordi Adell) ja que és una forma ben senzilla de veure de forma constant l'avanç que té un alumne a través del seu ensenyament i aprenentatge.

El més important, doncs, per adaptar l'avaluació a les noves necessitats és usar rúbriques ja que són participatives (l'alumne pot decidir algunes de les seccions que s'avaluaran), objectives i públiques.

L'importància d'aquest canvi és, tal com comenta Jose Luis Castillo, per a que l'alumne pugui participar en l'avaluació i així pugui reflexionar al llarg del seu procés d'aprenentatge (autoavaluació) i la dels seus companys de grup (coavaluació), ja que és ell qui millor sap el què ha après o ha deixat d'aprendre.

Com aprendre per competències

Es va crear el terme de competència per intentar resoldre aquells problemes quotidians un cop es tenien uns coneixements però que no es sabien aplicar. S'havia vist que els estudiants universitaris, un cop acabats els seus estudis, sabien molts coneixements però no eren capaços de resoldre problemes de la seva matèria un cop entrats al món laboral.

Així doncs, nasqué el terme de competència per solucionar aquest greu problema d'aprenentatge. Calia una metodologia que ensenyés uns certs conceptes però que alhora ensenyés uns procediments i unes actituds que servissin per interioritzar aquests coneixements; poder-los aplicar un cop sorgís un problema i es pogués resoldre de forma competent.

Font: http://goo.gl/B6L7Xg

Després de veure la conferència d'Antoni Zabala, queda molt més clar el que vol dir una competència. Per que tots entenguéssim aquesta nova metodologia d'ensenyament i aprenentatge, ens feu referència a la gastronomia més senzilla; ens exemplificà el terme de les competències a través d'una truita francesa.

Per fer una truita francesa s'han de dominar uns coneixements, tals com:

• Conceptes: saber què és una truita (per no fer un “revoltillo”, per exemple).
• Procediments: saber quins són els components (ingredients) d'una truita francesa.
• Actitud: per fer-la tal com l'espera el comensal (dauradeta, crueta, etc).

Així doncs, les competències no són contraries als coneixements, ja que a la que falla una pota, no és possible ser competent.

Truita amb formatge de Maó i panets multicereals #sopar #ambamor #truita #competència #edubateMa

Una foto publicada por @laiafontanet el Nov 11, 2014 at 1:42 PST

Un cop explicat l'exemple de la truita francesa és més fàcil definir el que vol dir una competència:

Una competència ha de subministrar el coneixement suficient com per fer front a una situació diversa de forma eficaç en un context determinat i de forma integral (3 potes: actitud, habilitat i coneixement).

Per aprendre competències és necessari experimentar amb el “prova-error” i s'ha de fer des de ben petits ja que el saber fer és inherent a les competències.

Com s'explica en el capítol 7 del llibre d'en Zabala (11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias), ensenyar competències implica usar formes d'aprenentatge consistents a donar resposta a situacions, conflictes i problemes propers en la vida real. Com que és impossible saber quin futur hauran d'encarar els nostres alumnes, haurem de triar uns coneixements a ensenyar que els puguin ser significatius i funcionals (han d'entendre perquè se'ls ensenya el que els ensenyem; és més fàcil entendre una equació de segon grau si se sap que pot ajudar a representar les corbes sinuoses i voluptuoses de n'Angelina Jolie). També se'ls ha d'ensenyar coneixements que siguin motivadors i que facin sentir als alumnes que han guanyat coneixements, que ha valgut la pena l'esforç. 

Crec però, que per poder aplicar tot això caldria una revisió del currículum actual, ja que no s'ajusta mica amb el que proposa Zabala. En la entrada de la setmana passada ja s'hi feia una mica de reflexió al respecte. Considero que el currículum hauria de ser més flexible per tal de donar més llibertat al professor per poder aplicar les competències. En la meva opinió un bon professor que ensenyi per competències necessita molta creativitat ja que els alumnes necessiten innovació per aconseguir motivació.

A més a més, seria molt important revisar la complexitat del que s'ensenya. Normalment als alumnes se'ls plantegen problemes senzills del tipus: amb la fórmula de la velocitat (v=x/t), troba quant temps trigarà el cotxe a arribar a la Savina (10km) si va a 90km/h. Els alumnes s'han de limitar a aïllar la incògnita que se'ls demana i ja tenen el problema resolt. Quan se'ls demana, però, que completin les proves PISA ja l'hem liat, no saben comprendre un problema complex perquè tot el que havien fet no s'adequava a les competències que havien d'assolir per ser competents. Així doncs, el problema no només és com s'ensenya sinó també el què s'ensenya. Hem de partir de problemes complexos per a que siguin capaços de resoldre'ls.

Exemple de Cooperació
Font: http://goo.gl/Y8lm8W

Personalment, per ajudar a introduir la complexitat, crec que seria molt important introduir a les aules tècniques de treball col·laboratiu (treball en equip a través de projectes, convivint amb anàlisi de casos, investigacions del medi, etc., i finalment amb intervencions expositives convencionals, per a que un dels grups exposés les seves troballes a la resta de grups).

Aquest tipus de tècniques són molt útils per valorar els alumnes segons les seves capacitats ja que s'ha de tenir en compte el punt personal de partida i el procés que han sofert per arribar al punt final d'aprenentatge. A més a més, aquest tipus de metodologies són molt pràctiques per organitzar de forma social l'aula, ja que dóna la possibilitat de formar equips heterogenis on es fomenti el diàleg i es realitzin exercicis a diferents nivells on es puguin adaptar a les necessitats de tots els alumnes, per a aquells que tinguin un ritme d'aprenentatge més lent.

Bibliografia:

• Zabala i Arnau (2009). 11 ideas clave. Como aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó Capítols 7-10
• BELINCHÓN ROMO, M. R.; DE DIEGO ÁLVAREZ, D.; VELASCO GONZÁLEZ, M. Nuevas metodologías docentes aplicadas en el aula. El aprendizaje cooperativo y el aprendizaje colaborativo: el trabajo en grupo. Universitat d'Estiu de la Universitat de Girona, 2011
• PUJOLÀS MASET, Pere. El aprendizaje cooperativo: algunas ideas prácticas. Universitat de Vic, 2003

El llibre de text maleït, la cara fosca del currículum

Tot professor sap que el què s'ensenya a classe ve dictat pel govern a través del currículum educatiu. Aquesta és una seqüència de coneixements entesos com a conceptes,competències bàsiques, criteris metodològics i d'avaluació que un alumne hauria de tenir assimilats un cop acaba un determinat nivell educatiu.

Segons en Zabala una competència:

“Ha d'identificar allò que necessita qualsevol persona per donar resposta als problemes amb els quals s'enfrontarà al llarg de la seva vida. Per tant, competència consistirà en la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida mitjançant accions en les que es movilitzen, al mateix moment i de forma interrelacionada, components actitudinals, procedimentals i conceptuals.”

És per això que, si una competència és una forma d'actuar en situacions concretes, es pot educar des d'una perspectiva positiva: cap alumne és competent o incompetent al 100%, sinó que en funció de la situació en la que es trobi, podrà accentuar els seus punts forts usant diferents formes de resoldre el problema. A més, donat que una competència sempre implica coneixements interrelacionats amb habilitats i actituds, en principi no hi hauria d'haver problema entre memoritzar i comprendre, coneixements i habilitats, teoria i pràctica.

El problema apareix quan s'intenta aplicar el currículum al peu de la lletra. Aquest implica un professor que ensenyi els continguts de forma magistral i uns alumnes passius que aprenguin amb disciplina, però és ben cert que la realitat és totalment diferent, a les aules ja no s'accepten aquestes metologies tradicionals.

http://goo.gl/ir1Ao9

Ara és quan comença el dilema, si per ensenyar competències el docent ha de plantejar treballs que impliquin l'assoliment de continguts de forma dinàmica i la maduració de l'adolescent, tot al mateix temps; això pot implicar que al docent se li escolin moltes hores de la seva assignatura i que no pugui acabar el currículum.

Això només comporta una solució: si el professor vol donar el currículum, es veu desbordat per la manca de temps i la frustració del docent augmenta a nivells impensables. El seu únic recurs és adoptar el llibre de text com a salvador indiscutible del currículum. Així doncs, s'acaba admetent que l'adaptació que fa una editorial del currículum en un llibre de text és el propi currículum, els seus continguts seran a partir d'aquell moment els obligatoris a ser ensenyats i les metodologies que s'hi inclouen les úniques a dur a terme. Haurem venut la nostra ànima per comprar un llibre-bíblia-de-text i ser-ne els seus esclaus de per vida.

Arriba un moment en que un es planteja que, si el professor renuncia a adequar el currículum i acaba llegint en veu alta el llibre de text, no seria millor que l'alumne es comprés una versió llegida/escoltable del llibre i escoltés a ca seua tot el que li pot oferir el seu nou “audio-llibre-de-text” ?

Si com a docents ens limitem a llegir el llibre de text, quina diferència hi haurà amb els àudio-llibres? #edubateMa

Una foto publicada por @laiafontanet el Oct 10, 2014 at 10:57 PDT

A més, l'escolarització dominada per llibres de text comporta un seguit de conseqüències:

• No recolza la contrastació del que s'estudia amb la realitat.
• Suposa un fre a la iniciativa dels alumnes i els limita la curiositat.
• No sol respectar les experiències prèvies ni les expectatives dels estudiants ni la seva forma ni ritme d'estudi.

És per això que un arriba a la conclusió que si la metodologia de les competències implica treballs interactius amb els adolescents perquè aprenguin de forma significativa, activa i creativa, l'extensió del currículum pot suposar un fre. No serà que és massa pretenciós i inclou un excés de continguts tan gran que no hi ha temps en un curs acadèmic per poder-lo donar senser i, alhora, pretendre innovar el sistema d'ensenyar per arribar millor als estudiants? el contingut(currículum) és massa extens

Així doncs, com planteja José Luis Castillo, el currículum hauria de ser una eina/guia dels continguts a ensenyar, no l'objectiu, per tant el rol del professor varia, no hauria de ser el generador del contingut de coneixements, sinó el dinamitzador que fomenti estratègies creatives i participatives a través de les quals els alumnes aprenguin a construir el seu propi saber.

Rol del professorat

http://goo.gl/ENnv9M

L'últim dia de classe vam parlar del nou rol que ha adquirit el professor del segle XXI.

Cada vegada és més complicat ser professor ja que cada cop ser docent implica més coses. A la escola tradicional això no era així, el mestre es limitava a transmetre coneixements; ara per contra, ha deixat de ser el protagonista de l'aula i el seu paper és d'acompanyar als alumnes i ajudar-los a construir el seu propi coneixement.

Tot i que els joves d'avui dia tenen moltes distraccions, algunes d'elles es poden aprofitar en la tasca educativa: les xarxes socials i tots els recursos en xarxa proporcionats per Internet.

És per això que el rol del docent ha canviat tant, ara no pot girar l'esquena a les noves tecnologies:

Aquest sistema és un poc "darwiniano": #adaptación o #muerte! #Carlosdixit #edubateMa
— Laia Fontanet (@laiafontanet) octubre 14, 2014

Fins ara el model de l'ensenyament havia estat molt estructurat. Un només s'havia de limitar a narrar un currículum centrat en els continguts. Però com hi tenen cabuda les xarxes socials i les tecnologies en uns continguts aparentment perennes?

Amb l'aparició de les noves tecnologies, l'autocràcia de l'aula queda derrocada i els estudiants poden interactuar amb tots els filòsofs, filòlegs, investigadors, erudits que corren per la xarxa.

Això només genera un petit inconvenient, els continguts es fragmenten i la forma d'avaluar no pot ser la mateixa que s'impartia anteriorment. Amb aquesta metodologia els exàmens comencen a perdre poder ja que ara ja no es pot aplicar la premissa de:

“Enseñamos lo que decimos que vamos a enseñar, y después evaluamos lo que dijimos que íbamos a enseñar”

Així doncs, com educar en les xarxes? Haurem de substituir el control per la influència; haurem de donar forma a les xarxes en el nostre propi benefici educatiu. Ara el professor ha d'estar interconnectat per enllaçar la tecnologia dins el contingut del coneixement a través de la pedagogia (TPACK)

Cargando

El professor connectat és el que segueix el model TPACK #edubateMa #diumengedelectura #GeorgeSiemens

Ver en Instagram

Personalment, tot el que s'explica en SIEMENS, ho veig molt interessant, però alhora ho veig molt mal de fer. Cada cop més els estudiants es veuen més desbordats per l'excés d'informació de les xarxes i a vegades no saben com filtrar el contingut que no té a veure amb la matèria (o no saben discernir quines fonts són fiables).

Sí que és veritat que les xarxes que “curen” tenen una utilitat més que comprovada; no hi ha res com estar al dia dels temes importants i rellevants de l'actualitat, a més, genera espais on el coneixement pot crear-se, explorar-se i connectar-se, el professor només haurà d'interpretar el tema que es cerca (no explicar).

El gran punt a favor de les xarxes és que es pot relacionar tot molt més ràpidament, el contingut pot englobar-se amb molta facilitat. La intel·ligència es crea quan l'alumne és capaç de connectar les idees entre elles, no quan el professor li dóna la relació directament, abans que ell hagi fet l'esforç de pensar (com es feia en el mètode tradicional en el qual l'alumne es limitava a escoltar i absorbir).

El que em preocupa és que les xarxes socials no fa ni una dècada que estan inventades i s'hi han creat massa tendències al voltant. Sento la visió negativa, però tinc una excusa molt bona al respecte!

En Jordi i jo vam mirar una pel·lícula interessantíssima aquest dissabte (els dissabtes són per mirar pel·lis i menjar pizza i natxos amb guacamole).

Trobo que plasma d'una forma excel·lent la metodologia que triomfa entre els adolescents i els motiva a nivells impensables. El problema és que el tema a estudiar era massa controvertit...

#spoiler El desenllaç ha tenyit el pessimisme de l'entrada d'avui, així que espero que em perdoneu #pessimismepassatger

Finalitats del sistema educatiu

Avui comença el meu primer dissabte amb en Zabala. En referència a la primera idea clau, vull citar textualment la definició que s'empra de competència:

http://goo.gl/xoQQgX

El uso del término “competencia” es una consecuencia de la necesidad de superar una enseñanza que, en la mayoría de los casos, se ha reducido al aprendizaje memorístico de conocimientos, hecho que conlleva la dificultad para que éstos puedan ser aplicados en la vida real.

El sistema educatiu fins ara, s'havia regit per la idea de saber per el saber (d'origen platònic, que ens demostra fins a quin punt és clàssic el sistema) que ha comportat un sistema propedèutic i selectiu, enfocat exclusivament cap a la universitat. Des del principi, s'intuïa que aquest sistema no era el més adequat per a ensenyar, si ens referim a educar o aprendre de veritat. El sistema tradicional imposa unes idees, mitjançant classes magistrals on només parla un professor, que s'han de memoritzar i plasmar en un examen que no avalua realment si l'alumne ha apres res o no, ja que s'ha de limitar a copiar.

Aquest curt està produït per uns estudiants de magisteri. De forma senzilla han exposat els trets més característiques de l'escola tradicional i han mostrat com es pot millorar de forma activa amb més participació a classe col·laborant amb tots els seus companys, gràcies a una disposició més adient de l'aula i l'ajuda de les TIC.

Cargando

Finalitats del sistema educatiu #edubateMa #esquemadeclasse

Ver en Instagram

A classe es va fer aquest esquema que resum a la perfecció les diferències entre el sistema tradicional i el constructivista (l'alumne, actiu, es construeix el seu aprenentatge).

Personalment, part del canvi està en la forma d'avaluació. Ha de ser un motor per a l'aprenentatge, no per la memorització que és ben efímera. Tot el problema estaria resolt si es disposés de més recursos, no només parlo diversificar una mica la metodologia i deixar de centrar-nos amb el llibre de text i avançar cap a les TIC, sinó disposar d'un espai-temps que aprofités l'entorn dels alumnes per generar coneixements més pràctics i útils pel seu dia a dia. D'altra banda, si hi haguessin més docents o grups més reduïts, l'atenció personalitzada seria òptima i es podrien atendre a la perfecció la diversitat de l'alumnat.

Tornant al principi de l'entrada, l'educació actual el que intenta promoure és un ensenyament integral amb el qual l'alumne esdevingui una persona completa que s'hagi desenvolupat personalment, interpersonalment, social i professionalment.

L'educació abans i ara

En l'entrada anterior explicava una breu presentació sobre la temàtica d'aquest blog: serà una eina que ens servirà per documentar i narrar les nostres vivències i progressos de l'assignatura Processos i Contextos Educatius.

El que no vaig explicar, però, va ser com la vam començar.

Després que la Gemma Tur, la nostra professora, ens expliqués de què tractaria la matèria (cosa que ens va deixar molt sorpresos! Qui hauria imaginat que hauríem d'obrir una conta a Twitter, compartir fotografies via Instagram i escriure un blog?), ens vam organitzar en grups i vam crear un vídeo en el que havíem d'intentar transmetre la nostra visió del món de l'educació, és a dir, com la vèiem i com voldria que fos.

Així fou com, na Mar, na Yashir, en Jordi i jo vam fer la nostra primera incursió a Photopeach. (És una eina que permet fer presentacions de diapositives (slideshows)).

L'educació abans i ara on PhotoPeach

En principi, el nostre vídeo tenia música de fons; però quan no domines una eina i tens pressa per acabar la tasca ja que la classe finalitza, passa el que passa... Així que no sabem com, el que havia de ser una súper presentació amb la banda sonora de la pel·lícula Carros de Fuego... Ha acabat sent una presentació sense música.
En aquest Photopeach, nosaltres volíem plasmar una metodologia caduca centrada en un llibre de text avorrit explicat a través de classes magistrals que genera alumnes desmotivats (visió actual) mentre que a partir de la meitat de la presentació, presentem una educació interessant i motivadora adaptada a la necessitat de tots amb l'ajuda de les noves tecnologies.

Benvinguts!

Aquest blog ha estat creat per una assignatura del Màster de Formació del Professorat (MFP) que s'anomena Processos i Contextos educatius.

Aquí hi compartirem tot el nostre aprenentatge dins del món de l'ensenyament i ho farem a través de les noves tecnologies.

Sempre havia tingut una visió bastant clàssica de les metodologies docents, però espero que amb aquesta assignatura no només ampliï els meus horitzons, sinó que també pugui veure la docència des d'una nova perspectiva que pugui interessar i motivar més a l'alumnat.

https://flic.kr/p/ciLwbo

Sóc llicenciada en Química i si he de ser sincera, no sé com m'ho faré per fer l'assignatura atractiva i emocionant... Taula periòdica, models atòmics, conversió d'unitats i problemes de reaccions químiques amb transferència d'electrons... O t'encanta o ho odies per tota la vida, hahaha.

Espero que l'experiència i la motivació de millorar i tirar sempre endavant em facin trobar una resposta satisfactòria.