Si
mirem les entrades anteriors d'aquest blog, podrem veure que
l'educació per competències implica canviar un seguit de qüestions
tals com canviar el rol dels professors, retallar el currículum,reinterpretar el llibre de text o com aprendre per competències,
entre d'altres.
 |
| Aquest tipus de full d'examen és el que tenia en algunes assignatures de la carrera. Un amor d'examen #respostamúltiple Font: http://goo.gl/9mxEU3 |
Però
personalment, una de les batalles més dures que encara ens queden
per guanyar és canviar la forma d'avaluar els coneixements que
s'ensenyen. No crec que serveixi de res canviar la forma en que es
presenten les classes (metodologies) si no es canvia la forma
d'aprendre (auge de les competències) i la finalitat de
l'estudi (no propedèutic, sinó per al creixement personal),
així doncs, la part més difícil de modificar és la forma
d'avaluar que està ben arrelada amb exàmens on els alumnes han de
transmetre, copiar o vomitar tot el que en principi han après.
Des
de la meva perspectiva com a estudiant, sempre havia vist els exàmens
com una forma vàlida d'avaluació que mai podria ser canviada. Els
exàmens són més còmodes que un treball en grup, per exemple, i
personalment, més fàcils d'aprovar si tens bona memòria. I aquí
és on comença la reflexió: un alumne no és més vàlid o més
intel·ligent que un altre si treu més nota en un examen, sinó que
només ha demostrat que té més memòria. Jo sempre he tingut molta
facilitat per fer exàmens, tinc bona memòria fotogràfica. Tot i
així, anys després ja no sóc capaç de recordar res d'història,
geografia, biologia, ... Així doncs, vist que el sistema no
funciona; s'hauria de lluitar contra el dinosaure que fa temps que
camina entre nosaltres i que ja no té cabuda en el nostre món.
En
aquest màster se'ns estan donant alternatives a aquest sistema. Al
principi de l'assignatura em va sorprendre que un blog pogués ser
avaluable, només l'entenia com a eina d'oci (fa anys que tinc un
blog personal). Però de mica en mica, n'he vist les virtuts (al
llarg de les classes i també després de veure el vídeo d'en Jordi Adell) ja que és una forma ben senzilla de veure de forma
constant l'avanç que té un alumne a través del seu ensenyament i
aprenentatge.
El
més important, doncs, per adaptar l'avaluació a les noves
necessitats és usar rúbriques ja que són participatives (l'alumne
pot decidir algunes de les seccions que s'avaluaran), objectives i
públiques.
L'importància
d'aquest canvi és, tal com comenta Jose Luis Castillo, per a que
l'alumne pugui participar en l'avaluació i així pugui reflexionar
al llarg del seu procés d'aprenentatge (autoavaluació) i la dels
seus companys de grup (coavaluació), ja que és ell qui millor sap
el què ha après o ha deixat d'aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada